BEGUR 31/12/17

Després de suspendre aquesta immersió a principis de desembre per problemes meteorològics i aconseguint reunir a un bon nombre de valents membres, de ven aviat vàrem agafar cotxes i ens dirigirem cap a la Cala Sa Tuna de Begur. En l’arribada la temperatura externa era més que fresca però això no va impedir que mostréssim els nostres cossos mentre procedíem a posar-nos tant neoprè i peces de roba com podíem a sobre, doncs no era per menys ja que l’aigua ens esperava a una temperatura quasi com la que tenim dins la nevera de casa nostra, dotze graus ni més ni menys, cosa que no ens va fer enrere per començar la immersió. 

A una profunditat de nou metres férem una parada i posant el tió sobre la sorra i equipats amb pals, ens disposàrem a fer-lo cagar (caga tió, tió de Nadal...), també es va voler escenificar la figura del caganer tan típica en els nostres pessebres i no va faltar una ampolla de cava tot intentant beure’n el seu contingut més que no pas aigua salada, això mentre els reporters feien de les seves amb el gran impediment per capturar una bona foto degut al núvol de sorra que es va aixecar del fons (si és que ens arriba a agradar fer el burro dins l’aigua)...

Els més agosarats vàrem continuar la immersió que va durar uns setanta-cinc minuts assolint una profunditat sobre els vint-i-dos metres de fondària i en la que després de no ser massa espectacular de vida, es vàrem poder veure un bon grapat de llagostes juntes i per acabar-ho d’arrodonir un bonic llamàntol, llàstima que en aquells moments jo ja havia fer marxa enrere pel fred i me’ls vaig perdre, però l’amic Sisco ens els va immortalitzar amb unes boniques fotografies.

Un cop tots fora de l’aigua, tocava tornar-se a canviar, una tassa de brou calentó per refer-se i el típic piscolabis de Vilasub i amb l’aportació de tot tipus de coses per menjar portades voluntàriament pels companys. 

Moltes gràcies a tots els companys per fer possible aquesta sortida, l’última l’últim dia de l’any i com no a l’organització que gràcies a la seva tasca Vilasub és més que un club !!!

Salut i bombolles !!!

Text: Jordi Tarrida.
Fotografies: Sisco Serran, Pau Asensio, Ricard Domingo i Víctor Sánchez

L'ESTARTIT 12/11/17

Arribem al Diving Center Xaloc a les nou del mati menys cinc minuts, del diumenge 12 de Novembre, amb un sol i una mar que presagien un molt bon dia d’immersions; i el Ramon, el seu responsable, ja ens estava esperant amb el seu somriure característic. Ens equipem, carreguem a la furgoneta i som-hi cap a port.

CARALL BERNAT

Ens dirigim al Carall Bernat sense cap vaixell a la vista, les Medes son per Vilasub avui; saltem tots junts i als 30 segons el Ricard ja ens fot el primer ensurt!!! va ser molt bo, veure’l amb cara d’espantat anant directe cap a l’amic Juan Martínez, i traient-li de la boca el seu regulador, doncs tenia algun problema amb la seva botella i es va quedar sense aire... si l’amic Juan Martínez portés dents postisses, ara serien al fons de les Medes.

Ja des de ben d’hora, els impressionants meros de les Medes ja ens varen donar la benvinguda, però també, morenes, diferents nudibranquis, un banc impressionant de déntols de mida més que considerable, i un avista ment altament sospitós, que o ve era una tonyina o un dels nostres taurons del mediterrani... algun dels que el varen veure, encara hi somnien.
La visibilitat creiem que era d’uns 10-15 metres, i la temperatura de 15 graus. Vàrem fer 60 minuts d’immersió a una profunditat màxima de 35 metres.

LA COVA DEL DOFÍ

Anem cap a port a buscar la segona botella i a buidar les bufetes, i encarem de nou cap a les Medes a la famosa Cova del dofí;
Notem tan sols al baixar que hi ha més partícula en suspensió, i un xic de corrent que no dificulta gens la baixada. Ja de seguida ens trobem la bonica escultura del dofí, i al senyor mero que la protegeix... valga’m Déu quin tros de bitxo!!!! Quins colors i quins contrallums que es creen allà dins la cova, val molt la pena... el grup es va dispersar una mica a partir de la visita del mero model, que es va dedicar a posar per als nostres fotògrafs, i també es va deixar acariciar mes d’una vegada… curiós, curiós... podem assegurar que ningú li va donar cap frankfurt.

El Ferran, va anar a fer la super cova de 100 metres i pico, els altres vàrem anar en direcció contraria, després girarem cua i uns quants seguirem a l’amic Manel que ens va portar a fer una excursió que a data d’avui encara ens fan mal els bessons!!!
En aquesta immersió la visibilitat un xic més reduïda que en l'anterior, i la profunditat poc més de 22 metres amb un temps de 68 minuts.

Després d’una bona dutxa d’aigua calenta i canviats als còmodes vestuaris del centre tocava recuperar forces amb el típic pica-pica ofert per Vilasub i amb el que cadascú ens havíem portat, foto de grup i cap a casa.

Fantàstica  jornada a les Medes, de debò, bon clima, bona mar i millor companyia!!

Gràcies a l’equip del Xaloc, per haver-ho fet possible! Gràcies Ramon.

Salut i bombolles!! 

Text: Salvador Sadurní.
Fotografies: Juan García, Pascual Fernández i Ricard Domingo

RESERVA NATURAL DE LES ILLES COLUMBRETES 08/10/17

En aquesta ocasió vàrem ser nou membres de VILASUB que viatjàrem fins al port d’Alcossebre on ens esperàven al Centre BARRACUDA BUCEO per emprendre rumb cap a les Illes Columbretes.

Els dos punts escollits d’immersió foren LA FORADADA i EL MASCARAT, dos punts amb un interès natural espectacular.
Sota un cel serè emprenguérem el viatge de poc més d’un parell d’hores direcció a les Illes a bord del confortable catamarà del centre.

En la primera immersió a La Foradada teníem una visibilitat d’uns 20 metres, una agradable temperatura mínima de 23 graus, una profunditat màxima de 28 metres i temps d’immersió de 65 minuts.

En sortir de l’aigua ens desplaçàrem al segon punt on canviàrem les ampolles i ens hidratàrem amb begudes portades per nosaltres i també ofertes pel centre així com el cafè recent fet amb una expresso i agafant forces amb entrepans i pastes diverses. Aquest temps en superfície que ens serveix per ajudar-nos a eliminar el nitrogen acumulat dins el nostre cos va ser d’algo més d’hora i mitja, passat aquest temps equips a l’esquena, pas de gegant i a l’aigua de nou.

En la segona capbussada al Mascarat la visibilitat similar a la primera, d’uns 20 metres en horitzontal, temperatura de 23 graus, una profunditat màxima de 31 metres i temps d’immersió de 70 minuts.

La flora i fauna de les Columbretes és bestial i mai més ben dit, el tamany dels meros és espectacular així com les parets plenes de vegetació de tots colors i tamany igual que la resta de fauna marina, milers de castanyoles, bancs espectaculars de sargs i corballs, sarg reials, nacres, grans espirògrafs i unes enormes i acolorides estrelles de mar que podien mesurar fins 40 cm entre extrems.

Una cosa si he de dir, va sobtar molt la falta de visió d'espets, morenes, congres, llagostes, pops i gorgònies. Per la propera haurem de triar una altra època de l'any ja que les llagostes en aquest indret son d'unes dimensions exagerades i hagués estat collonut haver-les vist.

Per acabar agrair la tasca feta de l’equip BARRACUDA BUCEO per la seva professionalitat mostrada en tota la jornada així com als membres del Club assistents a aquesta bonica sortida i al grup organitzador ja que sense la seva gran feina hagués sigut impossible aquesta excursió. Mil gràcies a tots.

Salut i bombolles!! 

Text: Jordi Tarrida.
Fotografies: Victòria Gervàs, Lluís Martín i Jordi Tarrida.

PLATJA D'ARO 17/09/17

LA ROCA ROJA

De cine!! Així és com podríem definir aquesta immersió a la Roca Roja de Platja d’Aro. M’explicaré: a diferència de la majoria d’immersions, aquesta vegada l’espectacle es produïa a 5-6 metres de fondària, i nosaltres ho contemplàvem bocabadats sobre els 15-17 metres, asseguts en imaginaries butaques suspeses en el blau...i és que veure un grandíssim banc de seitons, ballant a l’uníson per salvar la vida dels seus depredadors, rapidíssims bonítols i els majestuosos espets, és un espectacle comparable a veure una gran pel·lícula de 3D, als millors cinemes del món!!

I quins canvis de direcció que feien, els seitons, fent brillar els rajos del sol damunt els seus petits cossos, tot intentant fugir, era digne de veure. L'hora d’immersió va passar volant, i tot i els pops, les morenes, els nudis i un congre ben amagat, el que ens quedarà a la memòria dels que hi vàrem poder ser, va ser la gran cacera del seitó, protagonitzada per els bonítols i el gran banc d’espets.

LA LLOSA DE PLATJA D'ARO

Seguidament, després de tornar a port amb el nostre entranyable Ballenato, tot gaudint d’un sucós meló que el gran capità Siscu ens va obsequiar i fer el canvi de botelles obligat, ens dirigíem cap a la llosa de Platja d’Aro, a dos minuts de navegació del port.

Immersió plàcida i tranquil·la, on la gran visibilitat que teníem, va fer-nos gaudir d’uns paisatges molt bonics, però potser amb menys vida de la que ens esperàvem; passejada per sota l’arc de pedra i buscar les petites llagostes amagades i diversos nudis, ja fan que aquesta immersió sigui molt recomanable.

De tornada cap a port, dutxa a les magnifiques instal·lacions de DIVERS, i com no, amb unes decobirres, i un pica pica, i uns entrepans per dinar, vàrem posar punt i final a un diumenge fantàstic, gracies al bon saber fer i la gran professionalitat de la gent de DIVERS.

Moltíssimes gràcies per tot i fins la propera!!

Salut i bombolles!! 

Text: Salvador Sadurní.
Fotografies: Juan García, Sisco Serran i Pau Asensio.

ROSES 23/07/17

Aquest cop els amics de VILASUB vam fer unes de les millors immersions de la costa Brava, i el millor de tot, és que van ser sorpresa. En principi havíem d'anar al Bisbot, però donat el mal temps, vam haver de canviar els plans. Aquesta és una de les coses que passa al busseig. Depenem dels capricis del mar. Però cap problema, canvi de rumb i els professionals ROSES SUB ens van portar cap al Gat i el Bau de la Ferrera.

EL GAT

Per mi, era una immersió important. Era la primera pràctica del curs Deep Diver, i això feia que estigués una mica més nerviós del normal. El cuquet a la panxa que sentim els submarinistes abans de la immersió estava més que justificat, ja que en l'última immersió que vaig fer a Palamós, diguem que vaig tenir alguns problemes i que va ser una mica accidentada; per sort, sense conseqüències. Necessitava tornar a agafar la seguretat que es requereix per practicar aquesta activitat. D'altra banda, una activitat molt segura, però que és imprescindible que, de tant en tant, fem recordatoris de les normes bàsiques i dels protocols d'actuació en cas d'accident. Però tenia un gran mestre, el Ferran Asensio, el súper instructor d'IDEA. Amb ell tot és sempre més fàcil. T'aporta la seguretat necessària i els coneixements necessaris d'una manera difícil d'oblidar.

Tan sols hauria de fer tres coses en les pràctiques del curs. Una era calcular el consum d'aire que tinc, i això es fa navegant 10 minuts a una profunditat de 10 metres. L'altre seria fer la prova de flotabilitat per calcular el llast necessari per submergir-me. I per últim, llançaríem la boia des de 10 metres. Desenrotllant el carret i fent la parada de descompressió a 3 metres agafa't a la boia. Sembla molta cosa, però realment no és tant, i finalment vaig poder gaudir d'una immersió increïble.

El guia de ROSES SUB va fer el "briefing" de torn, després vam formar parelles però aniríem tot el grup de Vilasub junts. Saltem a l'aigua i quan ens vam agrupar vam fer la prova de flotabilitat... Que si a mi em sobren ploms, que si a mi em falten, que si com es fa això....I després de l'embolic i la broma, fem el senyal tan esperat de baixar, i comença la immersió.

3 metres, 6 metres, 10 metres. I de cop, apareix un mero impressionant. Em va enganxar amb la càmera sense preparar. Un mero brutal "y yo con estos pelos". Tenia la configuració de macro i havia de canviar-ho tot: Lent angular, flaixos oberts, ISO, diafragma, ets... (coses que ens passa als bojos del fotosub). A la primera, el flaix no va disparar amb tota la potència, ho torno a provar i tampoc i faig una tercera que finalment, després dels retocs pertinents del "lightroom", en trauré alguna cosa. De cop i volta, miro amunt i veig un banc d'espets que no els podia ni contar. Me'n vaig amunt ràpidament per tenir-los més a prop i començo a disparar la càmera com un boig. Semblava que no s'acabava mai el banc de "barracudes". Les perseguia, però elles m'ignoraven com si no existís, fins que m'apropava la distància que elles consideraven suficient i s'apartaven amb una elegància sublim. Cansat de perseguir-les, em vaig parar damunt d'una roca immòbil a gaudir de l'espectacle. Doncs si senyor, això passa al Mediterrani i jo me l'estimo per aquests moments inoblidables. Després d'això, si s'hagués acabat la immersió, no m'hauria importat. Però encara quedava veure algun pop, alguna foto d'un espirògraf, algun macro de nudibranqui i per acabar la visita d'algun mero curiós.

Per acabar, havia de fer les dues pràctiques del curs que em quedaven. 1) Calcular el consum: El Ferran va apuntar a la pissarra submarina la pressió de l'ampolla abans i després dels 10 minuts de navegació i fora de l'aigua faríem els càlculs. 2) Tirar la boia: Sembla una cosa senzilla, però si no ho fas bé pots acabar fet un embolic amb el fil del carret, o pitjor encara, amb la boia flotant a la superfície sense haver-la subjectat al carret abans de llençar-la (cosa molt graciosa perquè aleshores la boia no serveix per res, a part de fer maco a la superfície).

Ja al vaixell, tot el grup d'amics de Vilasub (Ferran, Xavi, Jordi, Laia, Marina, Ramon, Héctor, lluís, Vicky i Jo mateix) compartim el que hem vist, el que no hem vist i les coses que ens han passat. És un gran moment on el grup s'uneix, però sense perdre gaire temps que hem de preparar l'equip per anar a fer la segona immersió al Bau de la Ferrera.

EL BAU DE LA FERRERA

Un cop passat el temps prudencial d'una hora, comencem la segona immersió després del reglamentari brifing on ens avisen de possibles corrents.

En aquesta immersió es varen poder veure bons bancs de castanyoles, alguns tipus de nudibranquis d’entre ells les anomenades “vaquetes”, així com un bon nombre de llagostes i peixets varis.

En acabar desmuntatge d’equips i dinar al port mateix el que cadascú ens havíem portat sense faltar el típic refrigeri de VILASUB.

Salut i bombolles,

Text: Ricard Domingo i Jordi Tarrida.
Fotografies: Lluis & Viky i Ricard.

TOSSA DE MAR 17/07/17

Aquest dilluns i totalment “fora de ruta” membres i amics de VILASUB ens trobàrem a Tossa de Mar disposats a fer una remullada nocturna a la platja de la Mar Menuda.

Sota un cel totalment clar, lluna en quart minvant i l’aigua a una temperatura de 25 graus ens disposàrem a iniciar la nostra immersió.
El primer regal de la nit va ser un preciós congre amb molta gana i sense importar-li el més mínim la presència de públic, es disposava a fer complir la llei del mar on diu que el peix gran es menja el petit, així que sense cap mena de contemplació i d’una forma totalment serena es cruspia cada castanyola que se li creuava pel seu camí davant de la nostra atenta mirada.

Avançant per les aigües de Tossa ens vàrem trobar nombrosos pops curiosos a les nostres càmeres així com diverses gambes amb els seus llargs bigotis, acolorits crancs ermitans amb ulls sortits i potes peludes, morenes totalment desinhibides, una llagosta que semblava que fes un passi de models, una estrella de mar fent una passejada nocturna i diversos i variats peixos de molts colors, formes i mides.

La cirereta que va guarnir el pastís va ser la troballa d’un espectacular cavallet de mar, potser un dels éssers amb més encant del fons del mar. Va ser l’entreteniment final de tots nosaltres i les nostres càmeres delectant-nos amb el seu posat i aguantant sense més remei cada flash que impactava contra la seva cara, sens dubte va ser el millor final d’hora i mitja d’immersió que ja de per si sola havia sigut prou interessant i espectacular.

Donar el nostre agraïment a tots els socis i amics de VILASUB que han participat i ajudat amb la logística, per poder dur a terme aquesta altra interessant jornada de busseig. 

Salut i bombolles!!

Text: Jordi Tarrida.
Fotografies: Jordi Tarrida.

PALAMÓS 09/07/17

En aquesta ocasió uns quants membres de VILASUB ens vàrem anar a capbussar a les aigües de Palamós de la ma d’en Jaume del centre d’immersió ANEMONE DIVING CENTER on sempre hi som molt ben rebuts.

Per aquesta jornada els punts escollits per remullar-nos van ser Ullastres III i la Llosa de Palamós, dues immersions que tenen el seu encant tot i les fortes corrents que ens esperaven en el fons del blau, cosa que ens va dificultar la tornada al vaixell i ens va fer posar en pràctica la nostra habilitat a l’hora de tirar la boia perquè ens vinguessin a rescatar. Afortunadament tot va quedar en anècdota però ens fa recordar el respecte que li hem de tindre al mar per més immersions i experiència que tinguem.

Malgrat les adverses condicions marítimes es va poder gaudir de magnífiques i acolorides gorgònies d’Ullastres així com una variada fauna marina com son els espets, pops, morenes i escórpores d’entre altres.

Volem fer arribar el nostre més sincer agraïment a tot l'equip humà d'ANEMONE DIVING CENTER de Palamós, en especial al Jaume, pel seu excel·lent tracte  que van fer que gaudíssim d'allò més d'aquesta gran jornada.

Salut i bombolles!!

Text: Jordi Tarrida.
Fotografies: Ricard Domingo.
     

TARRAGONA 18/06/17

Suena el despertador y después de unos segundos te viene el flash a la cabeza y sonríes… Hoy toca Buceo!!!! VILASUB se está poniendo en marcha…. Como la mayoría de las mañanas de buceo empezamos a juntarnos en el punto de encuentro y tras los pertinentes saludos y últimos coletazos de organización nos disponemos a salir. Los nervios en el estomago, la emoción, lo desconocido para algunos, los buenos momentos nos esperan. 

PARC SUBAQUÀTIC SES TARRAGONA 

Esta vez nos dirigimos a Tarragona, en concreto al S.E.S. (Societat d´Exploracions Submarines) parque subacuático donde nos encontraremos con el Dragonera: Carguero de unos 65 metros de eslora que yace en un fondo de arena entre uno 14-22 metros, este fue hundido en el año 1994. 

Además nos encontramos con estructuras que actúan como biotopos y otros barcos hundidos que se encuentran enrutados para poder disfrutar de todos ellos si se tiene el tiempo suficiente.Por fin llegamos al puerto de Tarragona y aparcamos al lado de las instalaciones del S.E.S.  y después de entregar las pertinentes titulaciones y seguros nos disponemos a montar los equipos…. (Ya se nota el nerviosismo en el ambiente, tenemos ganas de lo que más nos gusta, queremos sumergirnos). 

Montados los equipos nuestro “presi” nos hace briefing sobre la inmersión, tiempo de buceo y organización de equipos (algo importante, especialmente en este buceo ya que no se suele disfrutar de buena visibilidad).

Listos, bajamos las escaleras para el acceso al agua, y por fin!!!  Ya estamos bajo de la superficie y nos encontramos con una guía, formada por una maroma. Conforme nos dijo nuestro “presi”  la visibilidad no es buena pero la emoción que se siente cuando no se ve nada más que el cabo de descenso, o en este caso la línea guía no se puede explicar, tan solo la sientes.

Unos 8 minutos de navegación y ya se adivina la figura de lo que es el Dragonera, aquí estaremos rodeando la cabina, pasando por los pasillos de acceso a esta, volteando la popa y navegando por la amura y aleta de babor hasta encontrarnos con la proa.

Uffff!! que decir, te alejas unos metros del barco y se adivina la figura de este, te sientes libre, estás suspendido en el azul al lado de un barco hundido donde solo ves flahsazos de los fotógrafos y sonríes… Eres buzo y vuelas al lado de un barco hundido…. Que más puedes pedir para un domingo con VILASUB!!!!

Entre sus huecos podremos distinguir varias especies, entre ellas sargos, doradas, corvas, infinidad de pequeños nudibranquios que seguro harán las delicias de todo buceador.

Agotamos el tiempo y comenzamos a organizar la vuelta a las escaleras de acceso, atrás queda el Dragonera, volveremos a vernos amigo mío, ni lo dudes.

Tanto noveles como buceadores avanzados hemos disfrutado de tres cosas importantes, primera: la seguridad en el buceo gracias a VILASUB. La segunda las instalaciones que el grupo del S.E.S nos ofrece en este parque. Y por último si bien es cierto que no había buena visibilidad hemos podido ver una variedad de vida antes comentada, y que parece que nunca falla en este arrecife artificial que tenemos en Tarragona.

Hasta la próxima amigos de Vilasub sin duda se hará larga la espera hasta volver a juntarnos aunque solo falten días!!!!

Buen azul!!

Texto: Víctor Sánchez.
Fotografías: Víctor Sánchez i Pau Asensio.