Text: Pau Asensio.
Fotografies: Pau Asensio.
18 de juliol, 2018
TAMARIU "LA NUIT" 17/07/18
Busseig del bo de veritat, busseig del que fa afició, busseig del que quan surts de l'aigua voldries tornar a entrar, busseig d'aquell que et fa sentir realment afortunat de fer el que fas, busseig entre amics, amb complicitat, compartit, busseig per gaudir, per meravellar-se, busseig del que et fa estimar encara més les meravelles de la mar, busseig emocionant, nocturn, del que fa molta son l'endemà, per haver de viatjar més d'una hora i mitja fins a la nostra estimada Costa Brava, en plegar a les 8pm de la feina i del que et fa tornar tocades les 3am a casa, quan l'endemà a quarts de 7am, com a molt tard t'has de llevar per anar a treballar... Busseig per recordar sempre... Moltíssimes, moltíssimes gràcies Xavi Salvador Costa per la teva generositat i per voler fer-nos d'amfitrió en aquesta capbussada tan especial als amics del grup VILASUB, que vam poder assistir, Edgar, Jordi, Laia, Sisco i Xavi. Hem gaudit molt!! Mil gràcies CRACK!! Realment encomanes la teva estimació pel mar i ens motives per anar aprenent més d'aquest i de les fantàstiques criatures que l'habiten. No canviïs mai!!
Salut i bombolles!!
16 de juliol, 2018
L'ESTARTIT 15/07/18
Aquest diumenge a VILASUB hem tingut la nostra cita anual a les aigües del P.N. del Montgrí, les Illes Medes i el baix Ter. Ens hem capbussat amb el centre d'immersió XALOC DIVING CENTER DE L'ESTARTIT amb el nostre amic Ramon i el seu immillorable equip.
En aquesta ocasió els punts escollits han sigut l'immens derelicte del REGGIO MESSINA de nivell avançat degut a la seva profunditat i LA COVA DE LA VACA a Les Illes Medes apta per a totes les titulacions.
EL REGGIO MESSINA
Baixant pel cap de la boia que està enganxada a un costat del vaixell i després d’un descens de trenta metres arriben al fons on descansa aquest derelicte, només tocar terra podem veure la immensitat que tenia i això que només se’n veu una part ja que està partit en tres i algunes parts van col·lapsar degut als forts temporals de les Medes. Partint des d’aquest punt, es poden veure metres i metres de cordes o cables enrotllats per terra així com diverses parts mecàniques com aixetes i canonades.
Continuant es poden visitar varies estàncies, un parell hem criden l’atenció ja que tenen un mosaic de rajoles petites a les parets, possiblement el que fos una latrina i una cuina i sales amb més canonades i escales per accedir al pis superior, des de dalt i sobre la coberta es veuen clarament ben posades les vies de tren que transportava, així com el màstil central caigut. Degut a la fondària quasi constant de trenta metres i mitja hora de temps, l’ordinador ens obliga a finalitzar la immersió pagant això si, una penyora de quinze minuts de descompressió degut al gran volum de nitrogen acumulat al nostre cos. Tot i no haver sigut una immersió espectacular de vida ja que a part d’alguns bancs de castanyoles i sargs no vàrem veure massa cosa més, crec que amb un sol cop no n’hi ha prou per explorar cada racó del vaixell i si més no intentar anar a veure algun altre tros que hi ha escampat, sense dubte així que es presenti la ocasió el tornarem a visitar.
LA COVA DE LA VACA
Impressionant... crec poder afirmar que tots els companys de club hi estaran d’acord en aquesta qualificació. Una immersió molt tranquil·la, una visibilitat no excel·lent però acceptable va fer que poguéssim gaudir dels espectaculars contrallums que ens ofereixen les galeries submarines d’aquesta cova.
Es va poder observar cada raconet detingudament mentre sense parar passaven per davant nostre infinitat de peixos perfectament agrupats en bancs de castanyoles, sargs, corballs, déntols, salpes... així con els grans sargs imperials que hi ha i sense oblidar-nos dels protagonistes de les Medes, els descomunals meros que sense cap por deixen que els fotografiïs mentre neden per teu costat sabent que no te’ls pots menjar. Les gorgònies en aquest punt també són molt grans i acolorides i val la pena dedicar-hi un temps ja que com en aquesta ocasió es va poder observar un lliri de mar de color taronja.
En finalitzar la immersió tornada cap a port per canviar-nos i recollir.
Per dinar en aquesta ocasió vàrem anar a una àrea de pícnic situada a les afores del poble i férem un àpat d’allò més distret amb croquetes, truites, patates, cornes, fuet, olives, pastetes de full, coca, galetes i fins i tot moscatell per fer-ho baixar tot ben avall... després cafetó i cap a casa...
En aquesta ocasió els punts escollits han sigut l'immens derelicte del REGGIO MESSINA de nivell avançat degut a la seva profunditat i LA COVA DE LA VACA a Les Illes Medes apta per a totes les titulacions.
Baixant pel cap de la boia que està enganxada a un costat del vaixell i després d’un descens de trenta metres arriben al fons on descansa aquest derelicte, només tocar terra podem veure la immensitat que tenia i això que només se’n veu una part ja que està partit en tres i algunes parts van col·lapsar degut als forts temporals de les Medes. Partint des d’aquest punt, es poden veure metres i metres de cordes o cables enrotllats per terra així com diverses parts mecàniques com aixetes i canonades.
Continuant es poden visitar varies estàncies, un parell hem criden l’atenció ja que tenen un mosaic de rajoles petites a les parets, possiblement el que fos una latrina i una cuina i sales amb més canonades i escales per accedir al pis superior, des de dalt i sobre la coberta es veuen clarament ben posades les vies de tren que transportava, així com el màstil central caigut. Degut a la fondària quasi constant de trenta metres i mitja hora de temps, l’ordinador ens obliga a finalitzar la immersió pagant això si, una penyora de quinze minuts de descompressió degut al gran volum de nitrogen acumulat al nostre cos. Tot i no haver sigut una immersió espectacular de vida ja que a part d’alguns bancs de castanyoles i sargs no vàrem veure massa cosa més, crec que amb un sol cop no n’hi ha prou per explorar cada racó del vaixell i si més no intentar anar a veure algun altre tros que hi ha escampat, sense dubte així que es presenti la ocasió el tornarem a visitar.
Impressionant... crec poder afirmar que tots els companys de club hi estaran d’acord en aquesta qualificació. Una immersió molt tranquil·la, una visibilitat no excel·lent però acceptable va fer que poguéssim gaudir dels espectaculars contrallums que ens ofereixen les galeries submarines d’aquesta cova.
En finalitzar la immersió tornada cap a port per canviar-nos i recollir.
Una vegada més, volem agraïr al Ramon i a tot l’equip del centre d'immersió XALOC DIVING CENTER DE L'ESTARTIT, per aquestes magnífiques jornades de busseig.
Salut i bombolles!!
Text: Jordi Tarrida.
Subscriure's a:
Missatges
(
Atom
)